Els millors anys de la meva vida
Em dic Sebastián MauroViola. Vaig començar al Pérez Sala l’any 2009, a 4t . Abans de venir al Pérez Sala, anava a una escola de Pineda de Mar, l’Antoni Doltra.
Quan vaig venir a 4t, ja em va agradar des del primer dia. La meva professora era la Paquita . Quan vam anar de colònies a Gualba, estava molt nerviós però, quan vam arribar, em va agradar molt, tant, que després no me’n volia anar. Vam fer moltes coses : anar per la nit al bosc i, la nit següent, a la discoteca…
A 5è, teníem a la Pepi i no em va agrada gens ni mica que ens barregessin, però va ser l’oportunitat de conèixer noves persones. També recordo que la Pepi em va castigar sense una sortida al Caprabo. Si hagués de resumir els tres anys que he estat al cole, diria que: a 4t, la Paquita no va haver de renyar-me gaire perquè em portava bé i era molt silenciós. A 5è, el meu comportament va ser una mica inadequat i era molt pesat. A 6è, jo diria que sóc igual que a 5è , però la millor professora que he tingut ha estat la Pepi perquè és qui m’ha pressionat per què estudiï més i tregui millors notes .
El que menys m’agrada són els deures però sé que els he de fer.
El que diuen els meus pares de l’escola és que té unes bones instal·lacions.
Els amics que m’enduré a l’ESO són simpàtics i molt divertits . M’agradaria que anéssim junts ,a la mateixa classe. Els amics que deixaré són : en Raúl, un noi molt simpàtic, l’Aleix que juga molt bé a futbol, l’ Ismael, que és molt bona persona, la Palmira, que em cau molt bé (el nostre mot és ¨loka¨), la Marta, simpàtica però una mica pesadeta, l’ Olga, graciosa i simpàtica i l’Eli, baixeta i molt bona persona Aquests són els meus millors amics i que mai oblidaré.
El que guanyaré a l’ institut és més llibertat: podré portar mòbil i tindré tardes lliures .
Els anys que he estat en aquesta escola són el millors de la meva vida.